En una era de postveritat, les creences i opinions personals han superat als fets i la realitat objectiva. La informació que està conformant l'opinió pública és més una qüestió de defensar la pròpia postura i passar per alt la dels qui no ho fan (McIntyre, 2018).
Aquesta nova era està dominada per una propagació extrema de la informació errònia i la desinformació, protagonitzada per truculents protagonistes socials que són indiscriminats respecte a veritats simples i fets regulars. És una era en la qual les mentides i les narratives enganyoses arriben als titulars, es converteixen en virals i són potenciades per algorismes. Això crea un món de fets alternatius, veritats alternatives que queden atrapades en bucles de confirmació. En aquest món, els polítics hàbils poden permetre's profanar la ciència, les estadístiques i els fets socials i no sols sortir-se amb la seva sinó, paradoxalment, elevar-se i augmentar la seva popularitat.
Aquí un exemple del Brasil:
Al juliol de 2022, la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) va informar que el Brasil torna a entrar en el mapa mundial de la fam. L'estudi es basa en dades recollides entre 2019 i 2021 i va revelar que més de 60 milions de brasilers es troben en una situació d'incertesa alimentària, mentre que més de 33 milions sofreixen realment de fam. El número va ser qüestionat per Paulo Guedes, ministre d'Hisenda en aquest moment, i un dels principals aliats de Bolsonaro i entre les persones més riques del Brasil. El qüestionament d'aquest informe no va ser més que una opinió de Guedes. El propi Jair Bolsonaro va qüestionar l'estudi d'una manera més perversa característica afirmant que la informació és falsa perquè no es veu gent al Brasil demanant pa davant de les fleques.
Per a qualsevol que viva al Brasil i compri pa en qualsevol fleca, aquesta afirmació és pura mentida. Llavors, per a qui és veritat? Com pot algú que viu al Brasil confiar tant en el president que fins i tot un cas d'evidència quotidiana es torna obsolet?
En les setmanes posteriors a les eleccions presidencials d'octubre de 2022, els artistes del col·lectiu Art em Fluxo, amb seu en São Paulo, van decidir reaccionar davant aquestes falses declaracions. Els artistes Julio Dojcsar i Cauê Maia (del Col·lectiu Transvers) van imprimir la paraula veritat en un "lambe lambe" (cartell bomba) de 2 metres i mig i ho van pegar sota ponts, parcs i murs en el centre de la Metropole, per on deambulen o viuen les persones sense llar. Un estudi del IPEA (Institut de Perquisició Econômica Aplicada) revela que actualment hi ha més de 85,9 mil persones vivint al carrer en São Paulo. Aquest número ha augmentat un 39% des de 2019. La intenció de la intervenció va ser reconnectar la "veritat", una paraula tan abusada, amb la realitat immediata i visible de São Paulo. En aquesta realitat, la veritat, "a verdade" està reflectint, un fet social local però molt real. Tots els dies, gent amb fam recorre els carrers de São Paulo a la recerca de menjar, i això és un fet irrefutable. En aquesta realitat coexisteixen persones que compren pa en la fleca i persones que mendiguen per ell, i aquest és un altre fet irrefutable. A vegades, malgrat la bombolla social o digital en la qual ens trobem, convé tornar al carrer, als fets, a la veritat.
Tornar a la llista
